Un monjo va decidir meditar sol, lluny del seu monestir. Va agafar la seva barca fins al centre del llac, la va amarrar allí, va tancar els ulls i va començar a meditar. Després d'unes hores de silenci, va sentir el sobtat cop d'una altra barca topant amb la seva. Amb els ulls encara tancats va sentir que la seva ira augmentava. Estava llest per cridar al barquer que tan descuradament havia pertorbat la seva meditació. Però, quan va obrir els ulls, es va sorprendre en descobrir que es tractava d'una barca buida la que havia colpejat a la seva. Probablement s'havia deslligat i havia anat tota sola cap al centre del llac.
En aquest moment, el monjo va tenir una gran revelació. Va comprendre que l'enuig estava dins seu; només necessitava el cop d'un objecte extern per a treure'l fora d'ell. A partir de llavors, cada vegada que trobava a algú que l'irritava, es recordava a si mateix, que l'altra persona no era més que una barca buida: la ira estava dins d'ell.